Fent equip
BRIAN
JUSTERINI - 4 PERCY C.F. - 0
(Tres dotzenes de panellets, quinze castanyes, tres o quatre moniatos i unes quantes copetes de mistela després, el meu cap –i els dits– tornen al partit de dijous...)
Recordo perseguir un justerini per tot el camp, i recordo que cada percy tenia ben assumit que això és el que calia fer i que, en general, així va funcionar (bastant bé) durant 3/4 parts del matx; recordo que, de vegades, els blauets s'escapaven i que PercyFaldo parlava amb mans i braços perquè la veu no li sortia gaire o gens; recordo dos gols del rival a la primera part, però també alguna ocasió vermellona i PercyNouFitxatgeDavid guiant l'atac i la vella guàrdia defensiva traient la bimba amb prou gràcia; i recordo com els BP s'ho van creure i van posar setge, els deu primers minuts de la segona part, a una porteria justerínia que no acabava d'entendre què li passava. Recordo córners a favor que no acabaven en contraatac dels altres, recordo xuts i rebots i més xuts i més rebots i recordo sentir ràbia i pensar "no es pot perdonar tant...". I després sé que vaig fallar, sol, una magnífica assistència de PercyRaül i tornar a pensar "hòstia és que si ja fallo això...!".
Recordo poc més.
Recordo pensar que faltava poc i que només perdíem per 2-0 i que això volia dir que qualsevol golet podia... però no. I després recordo bronca, quatre crits, algun renec i dos gols més dels blaus. Injustos. I ja està.
I ben remenat, entre panellet i castanya, aquests dies pensava: un partit per fer afició, un partit per equilibrar el sistema defensiu contra un rival dels "de dalt" que només sap fer-te'n dos en gairebé tot el temps reglamentari. Un partit per, tot i no fer gols, agafar confiança a l'atac, saber que també podem embotellar un equip i encapsular-lo a la seva àrea. Un partit per fer equip, en definitiva: és en la derrota que cal ser grans, és en la bronca que es creix, és en cada vegada que un vol estripar el carnet que un es fa més percy.
Va dir Lao-Tsé: "Un gran arbre neix d'un petit rebrot i un camí de mil passes, comença amb la primera: només una pilota decideix tota una lliga".
Gols: ?
També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Peebles, Néstor, Raül, David i Arny.
No hi va haver declaracions.
[O sí, però no les recordo.]
JUSTERINI - 4 PERCY C.F. - 0
(Tres dotzenes de panellets, quinze castanyes, tres o quatre moniatos i unes quantes copetes de mistela després, el meu cap –i els dits– tornen al partit de dijous...)
Recordo perseguir un justerini per tot el camp, i recordo que cada percy tenia ben assumit que això és el que calia fer i que, en general, així va funcionar (bastant bé) durant 3/4 parts del matx; recordo que, de vegades, els blauets s'escapaven i que PercyFaldo parlava amb mans i braços perquè la veu no li sortia gaire o gens; recordo dos gols del rival a la primera part, però també alguna ocasió vermellona i PercyNouFitxatgeDavid guiant l'atac i la vella guàrdia defensiva traient la bimba amb prou gràcia; i recordo com els BP s'ho van creure i van posar setge, els deu primers minuts de la segona part, a una porteria justerínia que no acabava d'entendre què li passava. Recordo córners a favor que no acabaven en contraatac dels altres, recordo xuts i rebots i més xuts i més rebots i recordo sentir ràbia i pensar "no es pot perdonar tant...". I després sé que vaig fallar, sol, una magnífica assistència de PercyRaül i tornar a pensar "hòstia és que si ja fallo això...!".
Recordo poc més.
Recordo pensar que faltava poc i que només perdíem per 2-0 i que això volia dir que qualsevol golet podia... però no. I després recordo bronca, quatre crits, algun renec i dos gols més dels blaus. Injustos. I ja està.
I ben remenat, entre panellet i castanya, aquests dies pensava: un partit per fer afició, un partit per equilibrar el sistema defensiu contra un rival dels "de dalt" que només sap fer-te'n dos en gairebé tot el temps reglamentari. Un partit per, tot i no fer gols, agafar confiança a l'atac, saber que també podem embotellar un equip i encapsular-lo a la seva àrea. Un partit per fer equip, en definitiva: és en la derrota que cal ser grans, és en la bronca que es creix, és en cada vegada que un vol estripar el carnet que un es fa més percy.
Va dir Lao-Tsé: "Un gran arbre neix d'un petit rebrot i un camí de mil passes, comença amb la primera: només una pilota decideix tota una lliga".
Gols: ?
També juguen: Faldo, Chal·ly, Zabaltz, Peebles, Néstor, Raül, David i Arny.
No hi va haver declaracions.
[O sí, però no les recordo.]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada