Entre B i V

        BRIAN                    MUSICAL
        PERCY C.F. - 2           WILLYS  -  5
                  (peebles, chally)

B de Brian, està clar. B de bé, de buenonostamal, de bótes noves, de bimba nova, de bretxa, de bastó, de bronca final i de bufar. De bufar molt, tot el partit, bufar, bufar que el pulmó m'esclatarà. Primer partit de la temporada, vés. (Bah!, diria un navarrès pletòric). I sí, diguem-ho avui amb amb totes les lletres: B de Brufau. O sigui, per entendre'ns: de PercyFaldo, que si al final del partit feia mala cara perquè cinc txitxarros són cinc txitxarros, no hi ha cap dubte que va salvar el 12-3, per dir alguna cosa. Que tenim, sort, en definitiva, nens: que BP-12 ha tornat, i que la barbahispter li prova i sembla que la bielpaternitat, també. Així que, ben bastits al darrere, els rogets van començar partit i temporada amb bon gust de boca: tocant, superant la pressió rival amb tocs subtils i parets curtes, algun cop de bastó ben donat (fins a haver de parar perquè, en excés, havíem arribat a cinc i la sisena va obligar PercyFaldo a seguir lluint-se) i ocasions de gol. Que, vist des de fora, semblàvem uns altres si no fos... si no que fos que seguíem fent passades pel mig, regalant bimbes en "zones de compromís" [això sona TV3, no?], deixant xutar el rival i confiant que... bé, ja s'espavilarà el de darrere. Signes d'identitat immutables: el temps passa, els percy no canvien. I així ens va caure el primer...
Però sí! Aquest any hi ha canvis! I la mobilitat de PercyNestor ("si se puede yo me agrro el 11", "no si ja és el teu, està reservat", "comorrl?!?"), el seu nou rol estable i no d'apagar incendis de tant en tant, les evidents ganes d'agradar a l'afició... en fi, que l'atac fluïa, que es creava sensació "d'aquests la toquen, eh?", i de saber reaccionar quan calia: poc després d'encaixar el gol, el Segurilla envia una passada en profunditat, PercyArny que es dedica a agafar un defensa amb qui se les acabarà tenint, i PercyPeebles que veu passadís, avança... i li fot burxot [el punterón de tota la vida, passat pel Puyal], la bimba que fa un bot estrany... Gol: 1-1. Brutal, bèstia, bipolar, bàrbar: els BP hi érem, i, estava clar, havia de marcar el bateria. Bo, bo, bo... bé. Mitja part, bon bàlsam. Calia agafar benzina. Les sensacions bullien.

I llavors, tot va ser començar a rodar i que vingués una ventada forta. El bastió... va volar, pels aires. Un, dos i tres gols, seguits (es podia defensar millor, però tampoc cal fer sang) i votifarra. Sí, amb v, de vagarós, vaivé, vague, velocitat (més aviat la justa), i de vençuts i vel·leïtosos –que un servidor pensava que era sinònim de bel·licós, com el final del partit, i no: és exactament sinònim de Brian, és a dir "inconstant, mutable en la resolució..." En definitiva, que ens va faltar més de Percy, a la segona part, i van arribar aquells típics minuts, tan nostrats, tan rogets, els temuts (pels PercyFaldos del món, especialment): moments de la pájara. Ens va faltar voracitat, vivesa, vitalitat, vocabulari futbolístic, potser, i sí: vocals (de tant bufar i bufar...). I, és clar, dos pulmons més, posem-hi un... Vaquero. PercyRaül, per entendre'ns. La voluntat no va flaquejar, això no. O potser és que els Willys eren massa rival, què vols... amb doble v! ("I això que li faltaven els bons!", Segurilla dixit). Però només amb voluntat hi ha poc a fer, així que PercyArny es va perdre pels camins de la vulgaritat, va picar-se amb un willy i va acabar amb groga! Inusual. Però és que li van tocar el voraviu, vés. El cas és que va tallar una ocasió en què PercyChally i PercyPeebles encaraven un contraatac que apuntava a 3-4, perquè abans, una viragonsa-torsió de turmell de BP-4 va enganyar tothom, començant per sí mateix, i havia fet el segon dels rogets. Vaja: que el xut era per fer-lo amb la dreta i que al final s'ho va repensar, una tradició és una tradició: no es carrega a l'esquerra? Doncs es marca amb l'esquerra. Abans, encara, PercyNestor i PercyGheler s'havien escapolit amb teva-meva fins a ser sols davant el porter rival, però... vés, que el culebrilla del Solsonès encara espera la passada del rockabilly de Donosti –gran moviment de cadera per driblar el porter, això sí (però es va quedar sense angle). El nou Gudari de l'equip (cony! o... vulva! ara n'hi ha dos, com ens ho farem?) havia fabricat la jugada i donat, encara, una ocasió anterior al Québecois i havia pressionat al número 4 que... que... que és el que s'havia de fer!
En definitiva que del 3-4 al 2-5 hi va haver un sospir, una groga, una falta amb barrera sobre la línia, un defensa roget marcant al propi porter. I final. I avui batuts, però demà... demà vencerem. Amb V.

Gols: 1-1 Peebles; 2-4 Chal·ly
També juguen: Faldo, Zabaltz, Nestor, Gheler i Arny.

Targeta groga: Arny

Declaracions
Nestor: "Que yo sabía, hostias, que yo sabía jugar a futbol!"
Chal·ly: "Home, però eren més bons..."
Gheler: "Sí, el 8 la tocava bé, però jugaven molt amb el cos, a més"
Arny: "I els faltava el més bo, aquell de la meleneta rossa"
Faldo: "Però com us en recordeu? Si tots són iguals!"
Chal·ly: "Però és igual, són bons, erenmillors que nosaltres i a la primera part, mira, encara.."
Nestor: "Pues si estos eran los buenos! Cuando vengan los de verdad cuantos nos meten?"
Peebles: "Bueno, ya te acostumbrarás... piensa que somos más de la mitad baja de la tabla"
Faldo: "Sí, de la meitat de la meitat, en fi"
Gheler: "Entre els tres últims... anda la cosa"
Nestor: "Tres o... dos?"
Arny: "Va, va, tampoc vulguis especificar tant, que aquí es juga per la birra de després, home!"
Chal·ly: "Bueno, jo el frankfurt el faré de llenguado, eh? I apunta a la crònica que el Pablo no criticava Enagas , la setmana passada"
Gheler: "És veritat, tant dir tant dir i... què?"
Faldo: "El que està clar és que avui ha vingut amb cotxe, nou, no?"
Chal·ly-Gheler-Faldo-Arny-Nestor [a l'uníson]: "Uuuuuuii...!!"

[Però el frankfurt estava tancat, els percys músics no van aparéixer, el cotxe segueix sent un misteri per als no iniciats (però quina marca és? I tipus què? Berlina, esportiu, totterreny?) i el paki que sap dir vedella i parla bé català, va fer un favor a tres percys perduts en la nit, va reencendre el foc, va col·locar una peça d'aquestes grosses, nova, i ens va fotre dürums, poc picants, que, junt amb el que ja havia sopat, vam acompanyar amb SevenUps... mal inici.]