Sense perdó
BRIAN
ZIZOUS - 6 PERCY C.F. - 4
(raül, uriRmz, néstor, arny)
Ja ens sabem de memòria la màxima del futbol: si perdones molt, ho pagues car. I en un partit de bang-bang, amb pinta de western, passa el que passa: molts gols... però injustament repartits. O com a mínim repartits a favor del qui tenia el winchester ben afinat, que no sempre és el que més dispara, sinó el que té més punteria. No és habitual que els BP's facin quatre gols; sí que ho és que fallin quatre o cinc ocasions tant o més clares que aquests; i depèn del dia que es cometin més o menys badades defensives... i ahir, amb el "Capi" mirant el partit des de la clínica del costat (esperem que les infermeres que et vam enviar et cobrissin d'atencions), al darrere es van produir alguns buits de més. És clar que la presència de VeteuràRamiro fent d'enllaç va ser decisiva per aquests quatre gols com quatre sols que lluïa l'electrònic del GarbíStadium a l'acabar el duel.
De fet, Mr. Ramiro encara estava ajustant-se el frac (parlant amb vés a saber qui per allí fora...) quan els tarongets –color que va obligar els rogets a posar-se un peto groc cantón– van combinar amb velocitat i precisió, tot aprofitant que els brians encara no havíem entès que el partit ja havia començat, i pam: 1-0. Diguem que desajust defensiu general o son a les orelles. El recurs dels percys va ser provar la pilota llarga, recurs normalment denostat, que va sortir prou bé: excel·lent passada en llarg de PercyChal·ly a PercyNes, que falla el xut. Magnífica passada enroscada, d'un camp a l'altre, de PercyGheler a PercyRaül, que perd el duel amb el porter. I llavors Gheler va agafar el seu fusell, el trabuc carlí de Can Reig... [mereix un punt i a part]
... el Solsoní va agafar la bimba abans de la divisòria del mig camp, al costat dret de l'atac, i va driblar el primer zizou que va trobar-se pel camí, cosa que el va obligar a dibuixar una diagonal cap al centre, on va apareixer-li un altre zizou, que va deixar enrere amb la mateixa facilitat de cadera-cames ràpides. Ja era al centre mateix de l'atac, pràcticament al punt de penal, quan un tercer zizou va sortir a taponar-lo... i tot semblava que l'aventura del de les Casetes de la Riera s'acabava allí, al tercer dríbling, el que sempre sobra. Però no. Allí es van canviar els papers. Aquella elegància del veritable Zizou va passar a ser rogenca, PercyLauridsenGheler va amagar, es va endur el defensor, com imantat, fins a la línia de fons i allí, davant de tot l'estadi, li va engaltar una croqueta sobre la línia de fons que va deixar el pobre xaval fet un ozzui, a la vegada que feia la passada de la mort, salvant el cos del porter rival, perquè PercyRaül empenyés la pilota al fons de la xarxa. Connexió perica. Espatuflant.
Els rogets ens ho vam creure. Es podia fer. Hi havia pólvora i encert en la passada llarga per aprofitar la profunditat del camp gran. L'ordre i la pausa que VeteuràRamiro imposava al darrere, es va traduir en més passades en llarg precises, en un anar i venir que semblava que desgastaria un rival sense banqueta, en un contraatac en superioritat numèrica que, si bé va resoldre un defensa taronget, va acabar caient als peus de l'UriGran que, veient el porter avançat, li va clavar una vaselina molt precisa: 1-2. La remuntada era un fet. Llàstima que els zizous van aprofitar primer una badada en la transició rogenca, per muntar un contraatac letal, i després un córner mal defesat, poc abans del descans, per clavar el 3-2. Psicològic, diu el tòpic. Abans havien xutat bastant, i amb punteria, però PercyFaldo hi anava responent amb seguretat i savoir faire... mà per aquí, cama per allà, punys enfora...
I la segona gairebé va ser un calc: ídem resultat de 3-2, tot i que amb diferent distribució de gols. Els taronges no van anar mai darrere al marcador i sempre van tallar d'arrel els intents percys, voluntariosos, d'acostar-se al marcador. Només d'entrada, córner tret amb traïdoria (es van moure molts, de cop, i en diferents direccions), i un que queda sol: 4-2. Es podia defensar millor? Segur, però allò estava fet amb pissarra, eh?!, que no os embauquen! Llavors el resultat va quedar estancadet una estona: PercyFaldo anava aturant xuts llunyans i fins un dos-contra-un en què tres brians, que no podien dir fava, es miraven de lluny com dues fletxes taronges ataconaven un Segurilla que s'esgargamellava ("Baixeeeeeeeu, cocoony!!") i un Mollerussenc que calculava possibilitats de passada per posar fi a la jugada. A la banda, PercyLluís confessava que ja ni provava de donar ordres: "és que no em foteu cas". Al davant, PercyArny desaprofitava una contra xutant amb l'esquerra (des de quan!!?) enlloc de centrar-la cap a PercyDonostiarra, que l'esperava sol. Aquest mateix, més l'Empordanès també van fallar ocasions clares, mentre el Segurilla provava el xut llunyà, mal ajustat... i fins i tot PercyCoastToCosatFaldo, veient el cancerber zizou avançat, enviava un regalet des de la pròpia àrea... que va llepar el pal, pràcticament.
La bogeria va tornar als últims minuts: obertura de VeteuràRamiro a la banda, xut de PercyNes, el porter que la bloca malament... la pilota s'enverina entre les mans ("efectoñatíbia, pues") i se'n va cap dins. Bé, no queda clar si va botar dins o si va fer-ho fora i VeteuràRamiro, sempre atent, que havia seguit la jugada, professionalment, fins a sobre mateix de la línia de gol, va ajudar a que entrés amb el pit, la cintura, la polla o el genoll. (Davant del dubte, escombrem cap a casa.) 4-3.
Només treure del mig del camp, els Zizous van fer el 5-3.
Els rogets, coberts de groc fosforescent (normativa FIGA), van tornar-se a acostar, amb sense moderació, apretant el rival fins a la línia de fons, llençant contraatacs, com el que va inventar-se el Veteurà, que estava a totes, avançant pel centre com un Beckenbauer, deixant que les ales de les Cases de la Riera, PercysGheler&Arny, es despleguessin a banda i banda, per deixar-la a l'esquerra, cap a BP-5 que, davant la sortida del porter va mesurar amb cartabó una passada de la mort (segona assistència de la nit) perquè BP-8 posés el 5-4. Hi havia temps, l'empat s'olorava.
Els Zizous van fer el 6-4 al cap d'un minut.
L'àrbitre ja no va deixar ni que es treiés del mig camp.
Gols: 1-1 Raül; 1-2 Ramiro; 4-3 Néstor; 5-4 Arny
També juguen: Faldo, Chal·ly i Gheler.
Declaracions:
Faldo: "Ens han matat la il·lusió a base de gols"
Lluís: "Sí, tius, cada vegada que us acostàveu, us en marcaven un als tres segons"
Chal·ly: "Però com a mínim n'hem regalat tres, eh!?"
Raül: "És que, com sempre, hem corregut massa darrere d'ells, m'he passat tot el partit amunt i avall"
Arny: "Jo igual, i quan n'havia de marcar un... ja ho tenia claar, ja, però se m'ha escapat. I ha marcat"
Chal·ly: "I sort que no tenien canvis"
Néstor: "Ya te digo! Llegan a tener banquillo y nos meten seis más"
Gheler: "Sí, sí: molt cansats no se'ls veia..."
UriRamírez: "Però cansa més córrer darrere la pilota que no si la tens tu, eh?"
Chal·ly: "Eren bons, això sí"
Gheler: "Joder! El 10 feia el que volia, sempre"
Raül: "Era super ràpid. No hi havia manera: jo tenia clar què em faria, quan el marcava i ho pensava: ara se n'anirà per allí, després farà allò..."
Arny: "I mentre pensaves, ja t'ho havia fet"
Lluís: "En la vaselina se t'ha notat aquells dies fent ràpids al Montseny, eh?"
UriRamírez: "Home! D'algo havia de servir..."
Gheler: "Però ha sigut un partit guapo guapo"
Néstor: "I hem tingut més ocasions nosaltres que ells... joder, las que he fallado!"
UriRamírez: "Sí, ells han xutat sempre de lluny, menys en els gols"
Gheler: "Però xutaven bé!"
UriRamírez: "Sí, sí: l'Albert ha parat moltíssim!"
Chal·ly: "I també s'ha oblidat que fa set anys que no es pot agafar la pilota amb les mans si te la passa un del mateix equip"
Faldo: "Això no està tan clar..."
UriRamírez: "Bueno, quan els Veteurans jugàvem aquí, ja era així..."
Faldo: "Però si te la passa el Segura en plan apurat de la muerte, botant i en males condicions... es pot"
[I la cosa va derivar en una reinterpretació absurda de la normativa vigent, un aplaudiment dels jugadors a l'afició (PercyLluís) i una salutació des de la llunyania a "PercyCapiZabaltz", ingressat o en fase de provatures diverses a la Clínia del costat ("Hostia! mira que és mala llet que t'enviïn aquí a fer-te una prova! I a la mateixa hora del partit"... un comentari que van fer diversos percys en diversos moments de la nit). Després l'aigua de la dutxa no volia sortir calenta, "fills de putaaaaa! obriu l'aiguaaaaa!" "Que ens tornin la pastaaaa!!", vam jugar a fer-nos els valents i a veure qui agafava la pulmonia més tard, i un cop al Nürburgring, els mòbils grans i fins com una compresa, i la fibra òptica van ser els temes estrella de la conversa..., relegant a molt segon pla els papers perduts a la seu del PP]
ZIZOUS - 6 PERCY C.F. - 4
(raül, uriRmz, néstor, arny)
Ja ens sabem de memòria la màxima del futbol: si perdones molt, ho pagues car. I en un partit de bang-bang, amb pinta de western, passa el que passa: molts gols... però injustament repartits. O com a mínim repartits a favor del qui tenia el winchester ben afinat, que no sempre és el que més dispara, sinó el que té més punteria. No és habitual que els BP's facin quatre gols; sí que ho és que fallin quatre o cinc ocasions tant o més clares que aquests; i depèn del dia que es cometin més o menys badades defensives... i ahir, amb el "Capi" mirant el partit des de la clínica del costat (esperem que les infermeres que et vam enviar et cobrissin d'atencions), al darrere es van produir alguns buits de més. És clar que la presència de VeteuràRamiro fent d'enllaç va ser decisiva per aquests quatre gols com quatre sols que lluïa l'electrònic del GarbíStadium a l'acabar el duel.
De fet, Mr. Ramiro encara estava ajustant-se el frac (parlant amb vés a saber qui per allí fora...) quan els tarongets –color que va obligar els rogets a posar-se un peto groc cantón– van combinar amb velocitat i precisió, tot aprofitant que els brians encara no havíem entès que el partit ja havia començat, i pam: 1-0. Diguem que desajust defensiu general o son a les orelles. El recurs dels percys va ser provar la pilota llarga, recurs normalment denostat, que va sortir prou bé: excel·lent passada en llarg de PercyChal·ly a PercyNes, que falla el xut. Magnífica passada enroscada, d'un camp a l'altre, de PercyGheler a PercyRaül, que perd el duel amb el porter. I llavors Gheler va agafar el seu fusell, el trabuc carlí de Can Reig... [mereix un punt i a part]
... el Solsoní va agafar la bimba abans de la divisòria del mig camp, al costat dret de l'atac, i va driblar el primer zizou que va trobar-se pel camí, cosa que el va obligar a dibuixar una diagonal cap al centre, on va apareixer-li un altre zizou, que va deixar enrere amb la mateixa facilitat de cadera-cames ràpides. Ja era al centre mateix de l'atac, pràcticament al punt de penal, quan un tercer zizou va sortir a taponar-lo... i tot semblava que l'aventura del de les Casetes de la Riera s'acabava allí, al tercer dríbling, el que sempre sobra. Però no. Allí es van canviar els papers. Aquella elegància del veritable Zizou va passar a ser rogenca, PercyLauridsenGheler va amagar, es va endur el defensor, com imantat, fins a la línia de fons i allí, davant de tot l'estadi, li va engaltar una croqueta sobre la línia de fons que va deixar el pobre xaval fet un ozzui, a la vegada que feia la passada de la mort, salvant el cos del porter rival, perquè PercyRaül empenyés la pilota al fons de la xarxa. Connexió perica. Espatuflant.
Els rogets ens ho vam creure. Es podia fer. Hi havia pólvora i encert en la passada llarga per aprofitar la profunditat del camp gran. L'ordre i la pausa que VeteuràRamiro imposava al darrere, es va traduir en més passades en llarg precises, en un anar i venir que semblava que desgastaria un rival sense banqueta, en un contraatac en superioritat numèrica que, si bé va resoldre un defensa taronget, va acabar caient als peus de l'UriGran que, veient el porter avançat, li va clavar una vaselina molt precisa: 1-2. La remuntada era un fet. Llàstima que els zizous van aprofitar primer una badada en la transició rogenca, per muntar un contraatac letal, i després un córner mal defesat, poc abans del descans, per clavar el 3-2. Psicològic, diu el tòpic. Abans havien xutat bastant, i amb punteria, però PercyFaldo hi anava responent amb seguretat i savoir faire... mà per aquí, cama per allà, punys enfora...
I la segona gairebé va ser un calc: ídem resultat de 3-2, tot i que amb diferent distribució de gols. Els taronges no van anar mai darrere al marcador i sempre van tallar d'arrel els intents percys, voluntariosos, d'acostar-se al marcador. Només d'entrada, córner tret amb traïdoria (es van moure molts, de cop, i en diferents direccions), i un que queda sol: 4-2. Es podia defensar millor? Segur, però allò estava fet amb pissarra, eh?!, que no os embauquen! Llavors el resultat va quedar estancadet una estona: PercyFaldo anava aturant xuts llunyans i fins un dos-contra-un en què tres brians, que no podien dir fava, es miraven de lluny com dues fletxes taronges ataconaven un Segurilla que s'esgargamellava ("Baixeeeeeeeu, cocoony!!") i un Mollerussenc que calculava possibilitats de passada per posar fi a la jugada. A la banda, PercyLluís confessava que ja ni provava de donar ordres: "és que no em foteu cas". Al davant, PercyArny desaprofitava una contra xutant amb l'esquerra (des de quan!!?) enlloc de centrar-la cap a PercyDonostiarra, que l'esperava sol. Aquest mateix, més l'Empordanès també van fallar ocasions clares, mentre el Segurilla provava el xut llunyà, mal ajustat... i fins i tot PercyCoastToCosatFaldo, veient el cancerber zizou avançat, enviava un regalet des de la pròpia àrea... que va llepar el pal, pràcticament.
La bogeria va tornar als últims minuts: obertura de VeteuràRamiro a la banda, xut de PercyNes, el porter que la bloca malament... la pilota s'enverina entre les mans ("efectoñatíbia, pues") i se'n va cap dins. Bé, no queda clar si va botar dins o si va fer-ho fora i VeteuràRamiro, sempre atent, que havia seguit la jugada, professionalment, fins a sobre mateix de la línia de gol, va ajudar a que entrés amb el pit, la cintura, la polla o el genoll. (Davant del dubte, escombrem cap a casa.) 4-3.
Només treure del mig del camp, els Zizous van fer el 5-3.
Els rogets, coberts de groc fosforescent (normativa FIGA), van tornar-se a acostar, amb sense moderació, apretant el rival fins a la línia de fons, llençant contraatacs, com el que va inventar-se el Veteurà, que estava a totes, avançant pel centre com un Beckenbauer, deixant que les ales de les Cases de la Riera, PercysGheler&Arny, es despleguessin a banda i banda, per deixar-la a l'esquerra, cap a BP-5 que, davant la sortida del porter va mesurar amb cartabó una passada de la mort (segona assistència de la nit) perquè BP-8 posés el 5-4. Hi havia temps, l'empat s'olorava.
Els Zizous van fer el 6-4 al cap d'un minut.
L'àrbitre ja no va deixar ni que es treiés del mig camp.
Gols: 1-1 Raül; 1-2 Ramiro; 4-3 Néstor; 5-4 Arny
També juguen: Faldo, Chal·ly i Gheler.
Declaracions:
Faldo: "Ens han matat la il·lusió a base de gols"
Lluís: "Sí, tius, cada vegada que us acostàveu, us en marcaven un als tres segons"
Chal·ly: "Però com a mínim n'hem regalat tres, eh!?"
Raül: "És que, com sempre, hem corregut massa darrere d'ells, m'he passat tot el partit amunt i avall"
Arny: "Jo igual, i quan n'havia de marcar un... ja ho tenia claar, ja, però se m'ha escapat. I ha marcat"
Chal·ly: "I sort que no tenien canvis"
Néstor: "Ya te digo! Llegan a tener banquillo y nos meten seis más"
Gheler: "Sí, sí: molt cansats no se'ls veia..."
UriRamírez: "Però cansa més córrer darrere la pilota que no si la tens tu, eh?"
Chal·ly: "Eren bons, això sí"
Gheler: "Joder! El 10 feia el que volia, sempre"
Raül: "Era super ràpid. No hi havia manera: jo tenia clar què em faria, quan el marcava i ho pensava: ara se n'anirà per allí, després farà allò..."
Arny: "I mentre pensaves, ja t'ho havia fet"
Lluís: "En la vaselina se t'ha notat aquells dies fent ràpids al Montseny, eh?"
UriRamírez: "Home! D'algo havia de servir..."
Gheler: "Però ha sigut un partit guapo guapo"
Néstor: "I hem tingut més ocasions nosaltres que ells... joder, las que he fallado!"
UriRamírez: "Sí, ells han xutat sempre de lluny, menys en els gols"
Gheler: "Però xutaven bé!"
UriRamírez: "Sí, sí: l'Albert ha parat moltíssim!"
Chal·ly: "I també s'ha oblidat que fa set anys que no es pot agafar la pilota amb les mans si te la passa un del mateix equip"
Faldo: "Això no està tan clar..."
UriRamírez: "Bueno, quan els Veteurans jugàvem aquí, ja era així..."
Faldo: "Però si te la passa el Segura en plan apurat de la muerte, botant i en males condicions... es pot"
[I la cosa va derivar en una reinterpretació absurda de la normativa vigent, un aplaudiment dels jugadors a l'afició (PercyLluís) i una salutació des de la llunyania a "PercyCapiZabaltz", ingressat o en fase de provatures diverses a la Clínia del costat ("Hostia! mira que és mala llet que t'enviïn aquí a fer-te una prova! I a la mateixa hora del partit"... un comentari que van fer diversos percys en diversos moments de la nit). Després l'aigua de la dutxa no volia sortir calenta, "fills de putaaaaa! obriu l'aiguaaaaa!" "Que ens tornin la pastaaaa!!", vam jugar a fer-nos els valents i a veure qui agafava la pulmonia més tard, i un cop al Nürburgring, els mòbils grans i fins com una compresa, i la fibra òptica van ser els temes estrella de la conversa..., relegant a molt segon pla els papers perduts a la seu del PP]
Molt benevolent amb això del coast to coast pràcticament llepant el pal jeje
ResponEliminaEs tractava d'animar-te a afinar la punteria...! Aix, és que s'ha d'explicar tot!!
Elimina