La Lliga dels Brian

                                            BRYAN             JUSTERINI  -  3              PERCY  -  3                                     (xavicoma (2), mitu) Es pot dir que ja hi tenim la mà trencada: empatar amb Justerini, líders de la competició? Fet. Només cal un bon xut als últims segons de partit. Bé, sí: i una defensa pressionant i mixta durant tot el partit. I que ells no tinguin canvis i no ens puguin pressionar la sortida de la pilota. I tenir dos fitxatges que et facin gols. I que un sigui PercyXaviComa. I que el porter roget, ahir PercyFaldo, estigui inspirat, com un rei mag seguint l'estrella d'Orient. O l'estelada. Bon Nadal, Percy's! I més o menys tot va confabular...

                BRYAN                         PLAY             PERCY C.F.  -  5              BOY'S  -  3           (pujo (4), chal·ly) Al final va ser menys del previst o pactat. El fitxatge estrella de PercyPujo va rendir per sota del que s'esperava, però com que els rogets van sumar la tercera victòria de la temporada... doncs res, tampoc exigirem devolució o un retorn de la pasta. Cal recordar en aquest punt que se'l va fitxar per fer sis gols. I es va quedar en quatre. Que resulta que són un 40% dels gols totals dels BP's en l'actual competició? Que ell solet ha fet més gols que els dos autèntics Percy's Peebles&Arny, junts, en les dues darreres temporades? Això són figues d'un altre paner. Els compromisos són els compromisos. La propera vegada caldrà...

                BRYAN                                       PERCY C.F.  -  0                RIVERDEL  -  4           A la mitja part, tocava reflexió. PercyTxuqui va arengar la tropa; PercyArny va dir que "els dilluns ens ho prenem més en serio", algú va respondre que "allò és diferent" i, malgrat que els caps seguien cots (o indiferents), la segona meitat va ser tota una altra cosa. Es van veure parets per treure la pilota jugada des del darrere i, així, superar la lleu (llevíssima) pressió que el rival feia als rogets; alguna jugada trenada en el camp rival que va acabar o bé amb centrada de la mort -no rematada-, o bé amb xut a porta -tant en versió cadernera, com en versió "a la tercera grada no miren"-, o bé -estigueu atents, eh?!- amb xut b...

                                                                                         BRYAN                       INADAPTATS  - 3                       PERCY C.F. -  0 Eren molts i tots semblaven iguals. Menys el baixet, d'acord; i el més veterà, que va plegar a mig partit per una punxada. Dels altres, en queda el record vague que eren sempre a tot arreu, no es cansave...

              BRYAN                                    PERCY C.F.  -  2               KRILL  -  1           (gheler, chal·ly [p.]) Potser és injust dir que l'herba estava massa alta, perquè -al capdavall- era artificial. Però, d'entrada, hi era. No hi ha estat sempre, però aquest cop sí: dies abans de començar el matx, l'herba ja hi era. Pot semblar una constatació estúpida, però cal tenir-la en compte. I la vam trepitjar a gust, al principi, quedi clar: que si abraçadetes, somriures, "felicitats PercyPapiPeebles!", quatre estiraments, xuts als porters respectius per escalfar... I a fe de Déu que va servir-los: potser sense ells tot plegat no hauria crescut tant, set o vuit gols per banda i tots feliços. Només començar la cosa apuntava així: els Percy's amb PercyLluís fe...

                    BRYAN'S   - 2           PERCY'S    -  5           (arny -2, 1 p.-)             (zabaltz -2-, gheler, lluís, charly)            Em plauria d'atzar contar el partit d'ahir i cantar l'emoció d'aturades estrafolàries o els duets de gols que feren els de cares àries, i a marcar poc habituats, Zabaltz i Arný. Més per poc oficial i amistós, difícil resulta posar seriositat al tres contra tres en què el més destacat foren les pífies, les rialles i les suors. Perquè tots sabíem que l'important no era el que passava allí a l'instant, sinó els nervis de pares vells i nous que, com els pollets la closca dels ous, empenyien com ho fa aquest conat de sonet dedicat, és clar, a la Marina i la Juliette. Gols : Ricky i Peebles. També juga : Ariadna. Targeta lila (l'amor s'hi e...

      BRYAN                              MAXIMUM             PERCY C.F.- 2                       ATTACK    - 1             (lluís i chal·ly) La tàctica del préssec: anar amb el cul a l'aire i ensenyar les vergonyes més de mig partit, per tal que el rival s'escalfi, se senti còmode, hi vagi trobant el gustet i quan es pensa que ja ho té al sac, convençut que la nit acabarà amb sucamenta... patapam! Et calces, jugues a l'espai, agafes contraatacs, xutes des de llocs inversemblants i te'n tornes a casa satisfet i més trempat que un gínjol. O que un cervela. Pot semblar senzill, però no ho és: requereix moltes subtileses i complicitats. Per exemple, que PercyGheler provoqui el rival amb culebrillades i es deixi caçar tant com faci falta fins a explotar i anar-se'n d...

            CERDITAS                   BRYAN       MECÁNICAS - 4           PERCY C.F. - 1 (lluís) És que el més destacat del partit va ser això: l'àvia. Dues dents, una per mandíbula, un mini-megàfon i un crit de guerra: " Este equipo, como mola, se merece una ola!! ". I una cançoneta que no recordo. I un marit mut. Amb aquest panorama, què voleu? Doncs perdre, vés. Si el rival té una mitjana de 10 anys menys i un xavalet, el tal Leoncito, capaç de fer el que li donava la gana, enllaçant parets, driblant i xutant amb precisió... el resultat encara és curt. Però ep! Mèrit defensiu dels BP's, eh? Que, pressionats a tota la pista, van saber treure la pilota al primer toc com si fes quinze anys que s'hi dediquessin! No sempre, d'acord, però en alguna ocasió va fer goig de veure. I vam fer un pal (PercyGheler), i ens va sortir la jugada 2 de córner (amb dos xuts fin...

Percky   Bryan Percy C.F. - 11; Les Corts - 2  [XaviComa (6), Chal·ly (2), BernatRamírez, Gheler i Antoni] De bon matí, calia pujar unes llargues escales. I hi havia una dona. " Adriaaaan! Adriaaaan! ". Ningú no ho confessa, però tots els perckys van mirar les cames a la xavaleta... i alguna cosa més. Jugava bé, tot l'equip rival, que anava de negre com l'Apollo Creed. Bon joc de combinació, xuts potents, bona concepció futbolera. Però van arribar tard al combat i això, quan un Percky s'ha proposat llevar-se ben d'hora ben d'hora ben d'hora, és un pecat mortal. En general, en qualsevol partit aquesta penya ens guanyaria (diguem que van tenir més possessió, que van guanyar als punts. Però quan es té un golejador amb la punteria afinada, i un rival poc rodat entre si que permet contraatacs i no compta amb porter experimentat, el resultat és més exagerat del que hauria estat en partit normal. Encara diria més: els BP's mai no havien fet 11 gols...

          Chal·ly Surrealisme: Mans i formigues. Un ull que tot ho veu. O no. (Seria millor dir: ja no ho veu) Un (bi)ciclista que cau. Pares maristes arrossegats i un piano de paret fora de lloc. Un gol sense angle. Gallinos sin cabeza. Cabezos sin gallino (de piel?). Una no-crònica per a un no-partit massa llunyà, posterior a l'èpica. És a dir anterior un, posterior l'altra. Al revés: anterior un (l'altra), posterior l'altra (l'un). Així no hi ha manera d'entendre's. I què? Algú se'n recorda, potser? Quedi per les estadístiques el gol postrer (no del tot) del PitxitxiPagès, Segurilla arma la cama (nena: vols veure una cama?). I ja està. La pel·lícula de la setmana (eclipsada per la del cap de setmana) era un curt, per sort. Contundent, això sí. Tots n'heu vist alguna imatge algun dia. Una, en concret. Atenció, pot ferir sensibilitats (però l'ull era de bou): http://www.youtube.com/watch?v=VSCeSJ0oRN0&feature=related Go...

                                                                                Antoni Sí: és una pel·lícula dolenta. I no l'he vista. I? Podríem resumir el matx present dient que el Mario num. 10 (a qui algú d'ells, dels Juvenils, abans de començar el partit, es va referir com a "el propietari de l'equip") va anar passant pantalles fins a sumar 5 gols (o 6?), mentre que el seu germà Luigi-Iván, bon paio, super col·lega, ens vacil·lava de tant en tant fent toques innecessaris amb la piloteta. A més tenien la companyia d'un calvet aparentment pacífic que, si calia, es transformava en el temible Koopa Troopa, la tortuga-tanc-tyranosaurus. Completa l'equip un porter amb cara de Goomba (el Xampinyó malcarat) i després... què sé jo? un parell de plantes piranya, Blooper el calamar (el de le...

      David, Zabaltz Calor. Humitat i suor enganxada a la samarreta. Dos colors. Deutes pendents. Dues maneres d'entendre el futbol. Dos bars on anar a celebrar victòries i consumir les derrotes amb companyia. Calma aparent i bones cares d'entrada: massa baixes i cares noves per encendre la guspira. Un sol punt calent d'entrada: els pantalons curts de PercyTxuqui i les cuixes peludes del segon dels Faldos. Mmmmm... Els Percy's comencen relaxats: els bons resultats i el segon lloc a la taula els permeten prendre's aquest luxe que, d'altra banda, ja sintonitza amb la seva filosofia. Els Krill, per contra, surten amb la seva intensitat habitual a ofegar el joc bryanesc, tasca no gens difícil, d'altra banda, i que coneixent el rival com el coneixen, els resultava relativament fàcil. Òbviament, el magnetisme que desprenien les cuixes peludes de PercyTxuqui i els seus pantalonets curts els desviava els xuts o els convertia la intenció en intents de caderner...

        Arny, David No eren indis, però feien pinta de kinkis. Tampoc els vermells érem cowboys, però enmig del desert en què s'havia convertit la nit del GarbíStadium per l'absència (impresentable, però que ens pot ser profitosa) dels Krill, aviat vam adonar-nos que estàvem deixats de la mà de Déu: d'un àrbitre inflexible i menys influenciable que d'altres... però que xiulava el que li semblava bé i, tal com es diu avui en dia en l'argot, "permetia el joc dur". I en aquestes virtuts, els Fustericos ens portaven uns quants anys d'avantatge: comptaven amb una mena de Pepe veneçolano-dominicà al darrere (bon paio, d'altra banda, simpaticot), un tio amb semi cresta que jugava amb pantalons de xàndall i que no semblava que hagués d'aguantar dues curses (i també semblava sortit de Sant Ildefons), un paio ple de tatuatges rituals i un altre armari que a la primera part feia de porter. Qui això escriu conserva un parell de dolors aguts (turmell dr...