La Lliga dels Brian

              LOS GENTELMANS   vs.               BRIAN PERCY C.F.             2   1 chal.ly (p)     No és només el gol. És aquesta constància en mantenir el "2" en contra: pobre PercyFaldo, quan torni, si n'hi fan més... És, també, un estat físic més que correcte, un no lesionar-se casi unànime –encara que la recuperació els dies posteriors sigui més lenta–, un crear ocasions i fer del porter rival el millor dels seus per tercer partit consecutiu i, en definitiva, el disputar fins al final un partit contra un rival que ratllava la trentena i dels que l'any passat va jugar sempre en la part alta de la classificació. I, d'altra banda, ja ho sabem: amb PercyFaldo ahir no ens haurien fet aquests  dos gols, si bé cal felicitar l'actuació dels tres cancerbers interins, PerciesGheler&Zabatz&Arny, autors d'aturades de prou mèrit. Això sí: la sensació que...

            BRIAN PERCY C.F.   vs.              COLLITA DEL 69             0   2   Els rodatges són durs: els primers 1000 km no es pot apretar gas a fons perquè engranatges i coixinets han d'acabar d'acoplar-se bé i trobar el punt òptim. Es podria fer aquesta lectura d'aquest segon partit percy, calcat al primer pel que fa als tempos : gol en contra a mitja primera part, quan cap equip havia fet mèrits suficients per guanyar; i sentència cap al final de la segona, després que els rogets disfrutessin del control de la pilota i neguessin, amb bona defensa, oportunitats al rival. En tots dos casos, gols que un Mollerussenc hauria salvat còmodament, si bé tampoc cal anotar com a error flagrant les actuacions de PerciesGheler&Arny sota pals, en les respectives jugades. Però hi ha més: perquè malgrat el segon i impactant "0" final a l'electrònica, hi ha dues bones lectu...

             VETEURANS     vs.            BRIAN PERCY C.F.           2   0   La nova normalitat és assabentar-te que jugues un clàssic deu minuts abans de començar –i set mesos després d'haver tocat una pilota per última vegada. Res de mentalització prèvia, ni d'escenes de vestidor i obviem les abraçades de germanor post-estivals. Amb aquest panorama el mes destacat dels 50 min. de joc és el bon ull de la secretaria pèrcia per fitxar en pandèmia: bones sensacions de PercyJofre en els primers minuts com a #brianoficial, fent gala de xut i un estat de forma més que envejable. La resta del clàssic, res d'especial: amb la lentitud com a norma i exceptuant les arrencades de PercyYounes i els malabarismes d'un PercyGheler amb la cintura més lubricada del que calia preveure, els Veteurans es van endur el matx amb la tàctica d'equip petit: tancar-se al darrere amb ordre i sortir al con...

             BRIAN PERCY C.F.   vs.          JUEGO DE CONOS             toni i chal·ly   2   1 És un clàssic, però a Can Percy no hi estàvem acostumats: la història es repeteix. I, de vegades, serveix per millorar-la. Un xut seguriller a l'últim minut, impossible pel porter rival,  el resultat que tomba i converteix un empat, que ja era molt meritori (el rival venia amb l'àurea d'haver-nos repassat a la primera volta, tot i guanyar-nos per un pírric 3-1 només gràcies a una actuació estel·lar de PercyFaldo, i d'haver guanyat algun any alguna ThauLliga), en una victòria sensacional. De les que ja no comptàvem tenir en aquesta repetició de partits contra els "equips de dalt". Però és que els BP's ens vam enfundar el mono de treball i vam fer un treball defensiu quasi impecable. Davant un rival que la tocava ràpid, que jugava amb porter avançat i tècnicament molt correcte, els ...

              BRIAN PERCY C.F.   vs.          DINAMO DE MIBICI      òscar (2), toni i chal·ly 4  4 Si no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat, no pots dir que un partit l'has perdut fins que PercyChal·ly no ha etzibat l'última seca del sarró. La cara que els va quedar als pobres mibicis, deu ser similar a la del periodista que té l'exclusiva de la seva vida i, quan està a punt d'enviar-la via mòbil, l'aparell s'apaga perquè se li ha acabat la bateria. En temps del coltan i l'energia cibernètica, confiar encara amb dinamos és arriscar-se massa... És clar que, fins a set segons del final, els groguets havien controlat prou bé la situació, sabedors del seu millor futbol i que els errors, a can Brian, fins i tot en el dia més serè i tensionat, acaben caient sols. Así es el furbol . Per fer el primer no els va caldre pitjar gaire l'accelerador: només esperar la lentitud en la marc...

        ?     GUNNERS     vs.             BRIAN PERCY C.F.                    1  1 peebles Que mentre el teu equip es juga el lideratge d'un grup/lliga que no hem acabat d'entendre, tu estiguis gairebé marejat pel perfum garrotxenc d'uns fuets, unes botifarres amb ceps i trompetes de la mort que tallen just al teu costat (plates, i plates i plates...), però que via l'aplicació del mòbil sàpigues que algol inicial d'un rival complicat, PercyPeebles hi ha respost amb un empat gairebé de seguida, no té preu. I no és un anunci de MasterCard, sinó tot el que aquest cronista va poder treure d'una jornada clau, per a la qual s'havia preparat la bossa amb antel·lació pensant que la freakada que anava a atendre, el deixaria ser a quarts de 10 a les pistes del Thau. Però no. Un grup de gastrònoms coneguts com a "Casacas Rojas" (i amb aquesta fama en la premsa escrita)...

             BRIAN PERCY C.F.    vs.             MODICA FS           chal·ly, agus i gheler 3  1 Eren els líders. Però ja no ho són: al perdre, han cedit el tron i sí: es pot afirmar amb rotunditat i lletres majúscules... ELS PERCYS SÓN LÍDERS!! I no s'hi val a minimitzar-ho dient que és la Lliga "dels de baix". Perquè el cert és que després d'una derrota dolorosa en el primer partit contra el màxim rival (injusta per l'arbitratge), els vermellons han corregit el seu joc, s'hi han posat de veritat, han encertat la política de fitxatges hivernal i han encadenat una triple victòria modèlica: contra els últims classificats i contra els primers. Partit a partit, però aplicant una màxima simple: la intensitat es viu i es juga a cada moment, just allò que PercyChal·ly ha predicat (al desert) durant 15 anys, i que comença a donar fruit en aquest tombar de dècada. Així va ser co...

             BRIAN PERCY C.F.      vs.           AIKEBAJAR     Agus (2), Chal·ly,  Arny i Genís (2)   6  2 Exclamem-ho ben fort: aquesta sí que és la nostra lliga! (I ara diuen que ens tonaran a ajuntar amb els classificats per sobre, perquè els rivals dels dilluns van molt endarrerits, o potser els endarrerits de calendari som els de dijous... en fi: que n'hi per pensar que als organitzadors no els agradava la nostra ratxa victoriosa). Escaldats per la remuntada i la derrota que els Aikebajar ens havien infligit a la tardor, amb la cosnciència de tenir dos acostipats forts en nòmina i, sí, amb ganes de dedicar una victòria als neumococs hugats, els BP vestits de grocs vam sortir amb una concentració poc habitual. Movent la pilota amb calma, sense rifar-la gaire i tapant qualsevol espai al darrere. Aviat es va veure que (l'edat del ribval devia ajudar-hi), els espais es...

            BRIAN PERCY C.F.    vs.           DRY GRANINI             chal·ly (2)     2   1 Podríem parlar de rival propici: l'únic al qual els vermellons van ser capaços de guanyar a la primera lligueta, en el partit de debut, amb un apostoflant 7-1 que els posava líders (i dibuixava un camí molt més planer del que realment ha estat la tardor 2019). Aquest cop, però, el partit es presentava sense l'allargada omba del CosíCrespo i, de fet, sense cap reforços extra-percy: tots vuit jugadors estàvem disponibles, potser per segon cop a la temporada, proposant-nos fer canvis ràpids -com sempre- i deixar-nos la pell al camp. I el cert és que, tàcticament, el matx va començar bé: els BP defensaven amb coratge, el rival no aconseguia xutar, i en atac la bimba circulava prou bé, sense velocitat ni xut final, però vaja: donant la sensació que tard o d'hora un golet cauria segur....

               VETEURANS     vs.              BRIAN PERCY C.F.                      4   3 mitu i agus (2) La mala gestió del calendari i les influències malèfiques de la RFEF han permès que, de la mateixa manera que la Supercopa es jugués a Aràbia, paral·lelament, el partit més intens, amb més comptes pendents de la primera volta (i d'uns quants anys acumulats), el superclàssic santjustenc de la part alta caigués just el primer dia després de la fartanera nadalenca, amb torrons, tortells, pollastres farcits, pilotes i mariscs a mig pair. De manera que, com podia ben esperar-se, el matx va començar lent i pesat, amb els rivals esperant veure-les venir. I, amb aquest tempo , els percies van demostrar no tenir rival: tocant amb calma en atac, sense córrer, i tapant amb professionalitat en defensa, l'encontre hauria pogut durar anys i...